Dimarts, 4 d’agost de 2009
Ens vam aixecar aviat per tenir temps per acabar de preparar les coses del viatge que havéim de fer a les onze cap a Estocolm. Quan ens vam aixecar, al cap d’una estona, va venir la meva àvia a agafar uns préssecs perquè seríem fora i es farien malbé. Ens va dir adéu i se’n va anar. Llavors, vam esmorzar. La meva mare, el dia anterior, va comprar uns croissants a una fleca que es diu Can Boix. Eren bons, n’hi havia de normals, de crema i de xocolata blanca. Quan vam acabar de preparar-nos, vam trucar a un telèfon perquè un taxi ens portés de casa a l’aeroport. De seguida ens va venir a buscar; jo vaig cridar els meus pares que s’afanyessin que ja havia arribat el taxi.
Un cotxe ratllat, com la majoria de taxis. El conductor va baixar i amablement va ajudar-nos a carregar les maletes. No sé què li passava però no m’estranyaria que rebés una multa per excés de velocitat perquè anava a més de 150 km/h de marcador per una carretera. Finalment, quan vam arribar a l’aeroport, vam pagar al taxista, vam facturar les maletes i seguidament vam anar a dalt a esperar que ens deixessin embarcar a l’avió.
Llavors, vam embarcar. Com sempre, el rotllos que et fan abans d’enlairar-se, que hi ha dos sortides, una a la dreta i l’altra a l’esquerra. Eren tres hores de vol i ens van passar volant: el meu germà i jo amb dues Nintendo DS, el meu pare llegint el diari i la meva mare llegint la revista de Ryanair i mirant què passa i què fem. Quan estàvem a punt d’aterrar, tot era arbres i més arbres. Llavors vam aterrar.
L’aeroport de Nyköping era petit però ja estava bé per als passatgers que hi arribaven durant dia. Ens vam esperar que deixessin sortir les maletes. Vam sortir de la terminal i vam anar a una parada de bus perquè ens portés a l’estació de tren de Nyköping a esperar que arribés el tren per anar a
Estocolm. Mentrestant vam menjar un frankfurt amb quetxup. Va ser molt bo. I de prostres un gelat. La meva mare em va deixar 5 minuts per acabar una cosa de la consola.
Llavors vam pujar a l’andana número 6 i a esperar que el tren arribés. El trajecte durava una hora i dos minuts. Quan va venir, vam pujar al pis de dalt del tren. Primer vam mirar el paisatge, vam jugar a l’uno... Ens vam aturar a tres o quatre estacions. Vam baixar a l’estació central i llavors vam anar a agafar el metro.
Vam agafar dues línies: la verda (T18) en direcció Alvik. Vam baixar a Fridhemsplan. Després vam agafar la línia blava (T11) en direcció Akalla. Dues parades abans d’arribar a Akalla, allà vam baixar: Kista.
Es veia el gran centre comercial de Kista Galleria. Vam baixar les escales del metro i ens va deixar a dintre de Kista Galleria. Allà ens hi vam fer un embolic; era tan gran que no sabíem on era l’hotel. Mirant i preguntant, al final, vam veure una sortida... van sortir dos homes amb maletes i ens vam pensar que a dins hi havia l’hotel i... sí, era l’hotel StayAt Kista. Vam anar a recepció i ens va donar la targeta de l’apartament. Ens va tocar el pis 13è a l’habitació 1309. El meu germà i jo mai no havíem anat a un pis tan alt. L’habitació la vam veure gran però jo encara més perquè tindria un llit sol per a mi. Vam mig preparar les coses i ens en vam anar a baix, al centre comercial a buscar un restaurant.
Vam passar per un restaurant on hi havia tot tipus de menjar italià: pizzes, calzones, pasta... El meu germà volia menjar Burger King. Al final el meu pare va anar amb el meu germà al Burger King i la meva mare i jo vam decidir què agafaríem. Es podia beure tanta beguda com es volgués. Va arribar abans el menjar que el meu pare amb el meu germà amb el menjar del Burger King. Quan hi érem tots, vam començar a menjar. Em van portar una pizza de quatre estacions. Ens va costar 338 :- (corones sueques). Llavors vam anar a un supermercat a comprar menjar. Després vam anar a l’hotel a dormir, que ja estàvem prou cansats.
Ens vam aixecar aviat per tenir temps per acabar de preparar les coses del viatge que havéim de fer a les onze cap a Estocolm. Quan ens vam aixecar, al cap d’una estona, va venir la meva àvia a agafar uns préssecs perquè seríem fora i es farien malbé. Ens va dir adéu i se’n va anar. Llavors, vam esmorzar. La meva mare, el dia anterior, va comprar uns croissants a una fleca que es diu Can Boix. Eren bons, n’hi havia de normals, de crema i de xocolata blanca. Quan vam acabar de preparar-nos, vam trucar a un telèfon perquè un taxi ens portés de casa a l’aeroport. De seguida ens va venir a buscar; jo vaig cridar els meus pares que s’afanyessin que ja havia arribat el taxi.
Un cotxe ratllat, com la majoria de taxis. El conductor va baixar i amablement va ajudar-nos a carregar les maletes. No sé què li passava però no m’estranyaria que rebés una multa per excés de velocitat perquè anava a més de 150 km/h de marcador per una carretera. Finalment, quan vam arribar a l’aeroport, vam pagar al taxista, vam facturar les maletes i seguidament vam anar a dalt a esperar que ens deixessin embarcar a l’avió.
Llavors, vam embarcar. Com sempre, el rotllos que et fan abans d’enlairar-se, que hi ha dos sortides, una a la dreta i l’altra a l’esquerra. Eren tres hores de vol i ens van passar volant: el meu germà i jo amb dues Nintendo DS, el meu pare llegint el diari i la meva mare llegint la revista de Ryanair i mirant què passa i què fem. Quan estàvem a punt d’aterrar, tot era arbres i més arbres. Llavors vam aterrar.
L’aeroport de Nyköping era petit però ja estava bé per als passatgers que hi arribaven durant dia. Ens vam esperar que deixessin sortir les maletes. Vam sortir de la terminal i vam anar a una parada de bus perquè ens portés a l’estació de tren de Nyköping a esperar que arribés el tren per anar a
Estocolm. Mentrestant vam menjar un frankfurt amb quetxup. Va ser molt bo. I de prostres un gelat. La meva mare em va deixar 5 minuts per acabar una cosa de la consola.Llavors vam pujar a l’andana número 6 i a esperar que el tren arribés. El trajecte durava una hora i dos minuts. Quan va venir, vam pujar al pis de dalt del tren. Primer vam mirar el paisatge, vam jugar a l’uno... Ens vam aturar a tres o quatre estacions. Vam baixar a l’estació central i llavors vam anar a agafar el metro.
Vam agafar dues línies: la verda (T18) en direcció Alvik. Vam baixar a Fridhemsplan. Després vam agafar la línia blava (T11) en direcció Akalla. Dues parades abans d’arribar a Akalla, allà vam baixar: Kista.
Es veia el gran centre comercial de Kista Galleria. Vam baixar les escales del metro i ens va deixar a dintre de Kista Galleria. Allà ens hi vam fer un embolic; era tan gran que no sabíem on era l’hotel. Mirant i preguntant, al final, vam veure una sortida... van sortir dos homes amb maletes i ens vam pensar que a dins hi havia l’hotel i... sí, era l’hotel StayAt Kista. Vam anar a recepció i ens va donar la targeta de l’apartament. Ens va tocar el pis 13è a l’habitació 1309. El meu germà i jo mai no havíem anat a un pis tan alt. L’habitació la vam veure gran però jo encara més perquè tindria un llit sol per a mi. Vam mig preparar les coses i ens en vam anar a baix, al centre comercial a buscar un restaurant.
Vam passar per un restaurant on hi havia tot tipus de menjar italià: pizzes, calzones, pasta... El meu germà volia menjar Burger King. Al final el meu pare va anar amb el meu germà al Burger King i la meva mare i jo vam decidir què agafaríem. Es podia beure tanta beguda com es volgués. Va arribar abans el menjar que el meu pare amb el meu germà amb el menjar del Burger King. Quan hi érem tots, vam començar a menjar. Em van portar una pizza de quatre estacions. Ens va costar 338 :- (corones sueques). Llavors vam anar a un supermercat a comprar menjar. Després vam anar a l’hotel a dormir, que ja estàvem prou cansats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada