Viatge a Londres

Dia 28

El dia 28 de desembre, ens vàrem despertar a tres quarts de vuit del matí per esmorzar ràpid i anar cap a l’aeroport a agafar un vol cap a l’aeroport de East Midlands, a Anglaterra. El vol sortia a les 10:00 i va durar unes dues hores. Quant hi vàrem ser, vàrem anar a buscar el cotxe de lloguer. Quant vàrem sortir de tota la zona de l’aeroport, ens vàrem dirigir cap al circuit de Donington Park, on se celebren les curses del Gran Premi de la Gran Bretanya del Campionat del Món de motociclisme. Els diumenges hi munten un mercat. Hi vam passejar una estona. Feia fred. Nosaltres anàvem mirant botigues d’allà i només vàrem comprar una cosa: un joc de Wii per a mi. Ja era hora de dinar i vam aprofitar que, com que hi havia llocs per menjar, vàrem agafar el menjar i ens el vàrem emportar en el cotxe perquè com he dit, feia fred. Llavors ens vam dirigir cap a una ciutat anomenada Cambridge, on hi ha una universitat molt important. Vam anar a visitar els edificis universitaris. També vàrem anar a prendre un té en un ‘’pub’’ típic anglès. Llavors ens vàrem dirigir cap a l’hotel Marriott de Londres però, vàrem trobar molta cua a l’autopista per culpa d’un accident. Finalment, quant vam poder sortir, ens en vàrem anar a sopar. Vam menjar molt bé. Al final, vam arribar a l’hotel. Estàvem molt cansats.

Dia 29

El dia 29 vam anar amb un autobús de dos pisos cap al centre de Londres. Vàrem visitar el Natural History Museum, que està situat en un edifici molt bonic. Era molt maco. Hi havia un esquelet de dinosaure, una balena, maquetes de animals com: l’ós polar, els rens, serps… El que em va sorprendre molt, va ser que hi hagués tantes coses; també em va sorprendre la balena, perquè no n’havia vist mai cap, i era enorme. També hi havia telèfons que reproduïen els sons d’uns animals concrets. Quan vam sortir, vam veure una pista de gel gran on la gent patinava. També hi havia paradetes, cavallets de fira per als nens petits, llocs per menjar... Llavors vam entrar als grans magatzems Harrods. Hi havia molts de pisos i a cada pis hi havia més de 4 sales grans. Ens vam estar una bona estona mirant coses i més coses. Quan érem les cinc (aquí les sis), ja era fosc i es veia l’edifici de Harrods il·luminat de dalt a baix. Al final vam agafar l’autobús i vam anar cap a l’hotel.

Dia 30

El dia 30 vam tornar a agafar l’autobús i ens vam dirigir cap a la catedral de St. Paul. Una mica més amunt vam visitar el preciós Leadenhall Market i vam arribar a la zona de negocis. Llavors vam tornar a agafar l’autobús per anar al Tower Bridge. El vam travessar i com que ja era hora de dinar, vam anar en un pub. Llavors vam anar a visitar el HMS Belfast , un creuer de la Segona Guerra Mundial. Era gran. Estaven preparant la part de proa per a una actuació de la festa de cap d’any. Vam veure camarots, sales de comandament, vam pujar i baixar escales; hi havia dentista, sala de cuiners, sala de metges, sala del capità, vam veure un torpede… Anar allà sense mapa, sense indicacions i sense res, és com un laberint. Quant vam sortir del vaixell de guerra, ens vàrem dirigir caminant tota vora del riu Thames cap a la nòria més gran del món, el London Eye. Hi havia cua. La volta a la nòria durava aproximadament una mitja hora. Es veia el Big Ben, les cases del parlament, una altra noria, i sobretot molts de edificis i grans carrers com Oxford Street… Tot de nit i il·luminat. A mi em va agradar molt. Llavors vam caminar a la vora del riu Tàmesis i vam travessar el Westminster Bridge per arribar al Big Ben. Vam estar caminant una bona estona i al final vam voler anar a Trafalgar Square. Vàrem pensar que podríem celebrar l’any nou a aquí. I així va ser. Vam veure que instal·laven una gran pantalla de televisió per la celebració d’entrada a l’any nou. Ens vam dirigir cap a Piccadilly Circus i després de passar per Regent Street vam arribar a Oxford Street. Vam mirar el carrer una mica i llavors vam tornar a agafar l’autobús per anar cap a l’hotel. També estàvem molt cansats.

Dia 31 ANY NOU!

El dia 31 és el cap d’any i és un dia especial per a tots. Nosaltres al matí vam anar a fer volts per les botigues de roba, joguines… Els meus pares van dir que no volien marxar de Londres sense haver comprat alguna cosa de roba. Ells, anant mirant les botigues de roba, no sé quantes en van mirar però el que sí que sé es que en van mirar però no trobaven roba. I vinga a mirar. El meu germà i jo, empipats, que no volíem entrar a cap botiga més. Jo volia jocs per a la Wii. El meu germà un ninot de Wall·E. Al final varen dir que aniríem a mirar-ho. Després, tots van tenir el que volien però els pares res. I no ens van dir la cosa pitjor; aniríem a mirar botigues. Nosaltres ens vam saber aguantar però… Després vam anar en un supermercat a mirar les coses per cap d’any. Quant les teníem, vam anar cap a l’hotel i va arribar l’hora de sopar. Vam sopar i gairebé ens n’havíem d’anar a buscar l’autobús per començar l’any nou i veure els focs artificials que feien al costat del riu. Quan va arribar el moment, com deia, vam agafar l’autobús i quan vam baixar, ens vam dirigir cap a una plaça que s’anomena Trafalgar Square. Hi havia moltíssima gent. Nosaltres ja vàrem agafar lloc, però tot i així era tot ple. Una de les diferències entre l’any nou de Girona i el de Londres és que a Girona no fan focs artificials quan ja ha començat l’any nou i a Londres sí. Els vam poder veure una mica per sobre dels edificis i a la pantalla gegant que havíem vist el dia abans; van ser impressionants. Llavors vam tornar a agafar l’autobús, i quan vam baixar, teníem l’hotel molt a prop. Quant vam ser a l’habitació ja gairebé ens en vam anar a dormir.

Dia 1

El dia 1 vam sortir de l’hotel Marriott i ens vàrem dirigir cap a un altre hotel que era prop de Bristol, el Hilton. Però no hi anàvem directament sinó primer a mirar més botigues de Londres. Quan vam entrar en una botiga jo ja em vaig asseure on vaig poder perquè… Va ser molt estrany. Tenia una cara d’avorrit i em van dir que ja ens n’anàvem cap a altres llocs. Al final va arribar un moment que ja era la hora de dinar però érem les quatre i vam anar en un Mc Donald’s. Vam sortir a les cinc que ja érem fosc. Vam agafar el cotxe i finalment ens vam dirigir cap al nou hotel. El trajecte va durar dues hores. Quant hi vam ser, gairebé érem l’hora de sopar. Vam anar a l’habitació a deixar les maletes i ens en vam anar a sopar. Vam tardar a sopar. Quan vam arribar a l’habitació vam fer unes fotos i llavors ens en vam anar a dormir.

Dia 2

Era l’últim dia de viatge. Vam esmorzar, vam agafar les maletes i, ens vam dirigir cap a Bath a visitar-la una mica. Vàrem veure una església anglicana amb una part de bar. Era maca i grossa. Vam veure el Pulteney Bridge i els banys de l’època dels romans. També hi havia un carrer amb botigues. Vam veure com un carter treia les cartes de la bústia. També vam passar per un carrer on hi havia una antiga fàbrica de raspalls. També vam anar a Royal Crescent. Llavors vam agafar el cotxe, i ens vam dirigir a un pub a dinar. Després de menjar, ja ens vam dirigir cap a l’aeroport de Bristol. Jo vaig anar als ordinadors 20 minuts. Quan érem dintre l’avió, ja es va moure de seguida. Ens vam enlairar. El vol durava una hora i quaranta minuts. Quant vam aterrar, vam anar a buscar el cotxe i ens en vam anar cap a casa. Estàvem molt cansats. Ens va agradar molt el viatge.