El bloc d'en Biel

Viatge a Suècia (IV)

2009-08-13T13:56:00.000-07:00

Divendres, 7 d’agost del 2009

Ens vam aixecar, vam esmorzar i, com cada dia, vam anar a agafar el metro. Quan vam arribar, vam anar a agafar el vaixell per anar a visitar el Palau Reial de Drottningholm, el palau on viuen permanentment els reis de Suècia. El viatge va durar cinquanta minuts i va ser molt relaxant i bonic.

Tan bon punt vam arribar ens vam menjar els entrepans que havia preparat la meva mare.

Llavors vam visitar un edifici on hi ha el teatre. És el més vell de Suècia que encara està en funcionament. Està exactament igual a com era a finals del segle XVIII, quan va ser abandonat. Vam poder escoltar uns sons de vent i trons, tal com es feien originalment. La guia que va fer la visita parlava en castellà i ens va explicar que es conserven vint decorats originals i que la maquinària per canviar els decorats és també la que hi havia originalment, i que pot fer els canvis en només cinc segons. Va ser una visita molt interessant.

El palau era molt gran. Nosaltres vam anar a una ala del palau; suposem que l’altra part és on viuen els reis. No ens van deixar fer fotos. Quan vam sortir ens vam fixar que hi havia la bandera sueca, cosa que significa que el rei i la reina eren a palau.

Seguidament, ens vam dirigir a la part de darrere del palau on hi havia uns jardins grans on la gent hi pot passejar. Vam anar passant per molts de camins i anàvem fent fotos. Vam anar a parar a un lloc que era el Pavelló Xinès on hi havia com una mena de museu que era com una casa tot plena de coses de xinesos. Mobles i més mobles, fins que vam estar uns deu minuts mirant tota la casa.

Quan vam sortir, ens en vam anar cap a agafar el vaixell de tornada mentre passàvem per un camí ple d’ànecs.

Quan ja érem dintre el vaixell, ja estava a punt de marxar. Va marxar i mentrestant, nosaltres fèiem fotos. Vam veure moltes coses com ara platges petites, cases, gent parant el sol… Quan ja estàvem a punt d’arribar vam fer una foto de l’ajuntament. Llavors ja vam anar cap el metro i vam anar fent fins arribar a Kista. Va ser un dia molt cansat.

Per Suècia volten joies com aquest Chevrolet Apache de finals dels 50 del segle passat

La torre de l'Ajuntament d'Estocolm

A dins del vaixell cap a Drottningholm, per veure el palau on viuen els reis de Suècia

Vista del palau de Drottningholm

El teatre

L'única foto que vam poder fer de l'interior del palau

El palau vist des dels jardins

El palau vist quan arribàvem amb el vaixell

Zona dels jardins del palau

Viatge a Suècia (III)

2009-08-08T00:09:00.000-07:00

Dijous, 6 d’agost del 2009. Estocolm

Avui vaig acabar la son ràpid. Mentre esperava que s’aixequessin, vaig mirar una guia de jocs que em va comprar el meu pare. Em vaig despertar a les set i al cap de poca estona es va aixecar el meu pare. Llavors vaig voler acabar una cosa del diari d’Estocolm. Després ja es va aixecar la meva mare. Però el meu germà no es volia aixecar. Vam començar a esmorzar. Gairebé havíem acabat d’esmorzar, i el meu germà es va aixecar. Vam acabar d’esmorzar tots i ens en vam anar.

Vam anar a agafar l’estació de Kista (T11) i vam anar en direcció Fridhemsplan. Després hem canviat de línia. Anàvem en direcció T-Centralen. Llavors vam canviar de línia. Vam agafar la línia taronja (T14) fins a Östermalmstorg. Allà vam baixar. Vam anar a un mercat que hi havia allà a prop de la sortida de metro. Es deia Östermalms Saluhall. A dintre hi vam veure tot tipus de parades: formatgeries, peixateries, carnisseries, verdulaires… Era maco. A dintre hi havia moltes persones, entre les de les botigues i els compradors, es feia difícil passar per anar a la següent botiga. Vam anar a una mena de fleca i vam comprar una magdalena.

Vam sortir i vam seguir el camí. Després vam baixar fins a la plaça Norrmalmstorg i allí vam agafar el tramvia número 7 cap a Djurgården. Aquest tramvia funcionava perquè era popular. Anava a Djurgården perquè allà hi havia els museus, el parc d’atraccions Gröna Lund... Aquesta línia va ser suprimida a l’any 1967 quan Suècia va canviar de conduir per l’esquerra a conduir per la dreta, cosa que fan ara. Ara funciona com a una línia-museu de tramvia operada per una institució de caritat. Només es fa servir els estius.

Vam baixar en una parada i allà vam anar a un museu de la Pippi Calcesllargues, anomenat Junibacken. Vam anr en una mena de telefèric obert, amb un altaveus que explicaven diferents parts de diferents contes típics de Suècia. Allà hi havia muntat com una maqueta i a mesura que anàvem passant, els altaveus ens ho anaven explicant en castellà. El telefèric obert era com un helicòpter que anàvem volant. Va durar una estoneta fins que vam arribar a una sala que hi havia nens cantant.

Quan vam sortir, vam anar a l’Skansen, el primer museu a l’aire lliure del món. Va ser creat a l’any 1891 i fins ara ha estat obert tot l’any. Hi havia edificacions de tot Suècia, edificacions de com era el país alguns segles enrere. En aquest museu, hi havia animals com ara els ossos, òlibes o xibeques, porcs, cabres… Vam anant visitant una gran part d’animals com aquests.

Llavors, vam anar a un aquari-terrari dintre de l’Skansen. Allà dintre, vam veure, per la part dels peixos, taurons gats, peixos pallassos, peixos lluna petits… I per la part dels animals de terra, al·ligàtors, serps, rates, esquirols…

Llavors vam sortir, vam sortir del museu i vam anar amb autobús fins a Odenplan. Allà vam agafar el metro fins a Fridhemsplan (T18). Llavors, vam canviar de línia. Vam anar fins a Kista (T11). Allí vam baixar i vam anar a l’hotel a sopar i a dormir.

Östermalms Saluhall, el mercat Östermalms

Que bo, el que tenen en aquest mercat!

A punt de pujar al tramvia número 7

Al volant del tramvia número 7

Viatge a l'antiga, amb el tramvia 7 cap a Djugarden

Una cabina de telèfons antiga

A dins del parc de Junibacken

Animals de l'Skansen

El farem pastor de cabres?

Es veu que a Estocolm els pipos se'ls queden al zoo de la mainada de l'Skansen, en comptes de donar-los als patges dels Reis Mags!

Schumacher en potència?

Quants litres de gasolina voleu?

L'aquari de l'Skansen

A punt de sortir de l'Skansen

Viatge a Suècia (II)

2009-08-07T23:21:00.000-07:00

Dimecres, 5 d’agost de 2009

Aquest matí ens vam aixecar i vam esmorzar. Vam menjar torrades amb formatge i pernil dolç i melmelada amb suc de taronja. Ens vam dutxar i ens vam vestir. Llavors ja estàvem preparats per començar el primer dia de visita a Estocolm.

Primer vam anar a l’estació de Kista (T11) i vam anar en direcció Fridhemsplan. Després vam canviar de línia. Anàvem en direcció T-Centralen. Quan vam arribar, vam sortir a una de les entrades i sortides de la T-Centralen. Llavors vam començar ruta que ens proposava la guia de Suècia.

Vam veure molts de monuments i llocs d’interès durant el dia: Centralstationen, la estació central, Klara kyrka, un església molt maca de dintre amb uns quants turistes mirant llibres i d’altres resant. D’altres com Sergels Torg, una plaça on més tard hi havia una “manifestació” d’iranians contra la repressió del règim iranià. Llavors vam veure també, ben bé al costat d’aquesta plaça, Kulturhuset, una casa de cultura. Un tros més avall, Kungsträdgården, un jardí llarg i ample, ideal per qui vulgui fer una migdiada, parar el sol o bé per jugar; una mica endavant a la dreta, hi ha una església anomenada Sankt Jakobs kyrka, que la van construir en el segle XVII. Karl XII’s Torg, una de les altres places que hem vist, juntament amb una estàtua del rei Karl XII. Després Operan, la casa de òpera reial. Més endavant, Gustav Adolfs Torg, la tercera placa de aquesta ruta. Entre molts més.

Més tard, cap a les dues ja vam intentar trobar un restaurant que sigués bo, bé de preu i que hi haguessin taules a fora. Era impossible, això. Al final vam decidir menjar coses d’un supermercat Konsum. Al final, vam agafar com unes menes d’amanides. Jo en vaig agafar una estava feta de macarrons, enciam, pollastre… Durant el dinar, em va caure un ullal!

Després de dinar, vam anar a mirar si podíem agafar una barca per mirar una part d’Estocolm. Vam anar a pujar en un ascensor anomenat Katarina Lift. Pujaves en un ascensor pagant i llavors, aquest ascensor et portava a una mena de pont amb una gran vista de una part d’Estocolm. Es veia la ciutat vella, on la majoria de cases hi habitaven comerciants. Vam baixar. Llavors ens vam dirigir cap a una illa que es deia Riddarholmen. Vam mirar la illa i vam poder veure l’ajuntament i una església anomenada Riddarholmen kyrka. També vam veure el Riddarfjärden.

Llavors ja vam anar a buscar la barca a Nybrohamnen. Vam veure que en sortia una però no era aquella, ens vam haver d’esperar un quart d’hora. Quan va arribar vam entrar i vam començar.

Vam passar per els trossos de mar Ladugårdslandsviken, Djurgårdsbrunnsviken, Saltsjön, Strömmen. Vam veure llocs molt interessants com Kastellholmen que hi havia una bandera que sortia d’una mena de torra. Si estava aixecada, volia dir que Suècia estava en Pau. També vam veure com una mena de porta de color blau on hi passaven animals. Entre la ruta vam veure un parc natural protegit. Vam acabar la ruta i ens en vam anar cap el metro. Vam agafar la línia de la T-Centralen (T18) fins a Fridhemsplan. Llavors vam canviar de línia. Vam agafar la línia de Fridhemsplan (T11) fins a Kista. Quan vam arribar a l’hotel vam sopar i vam anar a dormir.

El lleó no em fa por, pam i pipa, pam i pipa...

Amb els soldats del canvi de guàrdia

Vista de Djugarden des de l'aigua

Aquesta és la nostra barca!

Al barri vell, Gamla Stan

Un dels carrers i edificis de Gamla Stan

Viatge a Suècia (I)

2009-08-06T00:14:00.000-07:00

Dimarts, 4 d’agost de 2009

Ens vam aixecar aviat per tenir temps per acabar de preparar les coses del viatge que havéim de fer a les onze cap a Estocolm. Quan ens vam aixecar, al cap d’una estona, va venir la meva àvia a agafar uns préssecs perquè seríem fora i es farien malbé. Ens va dir adéu i se’n va anar. Llavors, vam esmorzar. La meva mare, el dia anterior, va comprar uns croissants a una fleca que es diu Can Boix. Eren bons, n’hi havia de normals, de crema i de xocolata blanca. Quan vam acabar de preparar-nos, vam trucar a un telèfon perquè un taxi ens portés de casa a l’aeroport. De seguida ens va venir a buscar; jo vaig cridar els meus pares que s’afanyessin que ja havia arribat el taxi.

Un cotxe ratllat, com la majoria de taxis. El conductor va baixar i amablement va ajudar-nos a carregar les maletes. No sé què li passava però no m’estranyaria que rebés una multa per excés de velocitat perquè anava a més de 150 km/h de marcador per una carretera. Finalment, quan vam arribar a l’aeroport, vam pagar al taxista, vam facturar les maletes i seguidament vam anar a dalt a esperar que ens deixessin embarcar a l’avió.

Llavors, vam embarcar. Com sempre, el rotllos que et fan abans d’enlairar-se, que hi ha dos sortides, una a la dreta i l’altra a l’esquerra. Eren tres hores de vol i ens van passar volant: el meu germà i jo amb dues Nintendo DS, el meu pare llegint el diari i la meva mare llegint la revista de Ryanair i mirant què passa i què fem. Quan estàvem a punt d’aterrar, tot era arbres i més arbres. Llavors vam aterrar.

L’aeroport de Nyköping era petit però ja estava bé per als passatgers que hi arribaven durant dia. Ens vam esperar que deixessin sortir les maletes. Vam sortir de la terminal i vam anar a una parada de bus perquè ens portés a l’estació de tren de Nyköping a esperar que arribés el tren per anar a Estocolm. Mentrestant vam menjar un frankfurt amb quetxup. Va ser molt bo. I de prostres un gelat. La meva mare em va deixar 5 minuts per acabar una cosa de la consola.

Llavors vam pujar a l’andana número 6 i a esperar que el tren arribés. El trajecte durava una hora i dos minuts. Quan va venir, vam pujar al pis de dalt del tren. Primer vam mirar el paisatge, vam jugar a l’uno... Ens vam aturar a tres o quatre estacions. Vam baixar a l’estació central i llavors vam anar a agafar el metro.

Vam agafar dues línies: la verda (T18) en direcció Alvik. Vam baixar a Fridhemsplan. Després vam agafar la línia blava (T11) en direcció Akalla. Dues parades abans d’arribar a Akalla, allà vam baixar: Kista.

Es veia el gran centre comercial de Kista Galleria. Vam baixar les escales del metro i ens va deixar a dintre de Kista Galleria. Allà ens hi vam fer un embolic; era tan gran que no sabíem on era l’hotel. Mirant i preguntant, al final, vam veure una sortida... van sortir dos homes amb maletes i ens vam pensar que a dins hi havia l’hotel i... sí, era l’hotel StayAt Kista. Vam anar a recepció i ens va donar la targeta de l’apartament. Ens va tocar el pis 13è a l’habitació 1309. El meu germà i jo mai no havíem anat a un pis tan alt. L’habitació la vam veure gran però jo encara més perquè tindria un llit sol per a mi. Vam mig preparar les coses i ens en vam anar a baix, al centre comercial a buscar un restaurant.

Vam passar per un restaurant on hi havia tot tipus de menjar italià: pizzes, calzones, pasta... El meu germà volia menjar Burger King. Al final el meu pare va anar amb el meu germà al Burger King i la meva mare i jo vam decidir què agafaríem. Es podia beure tanta beguda com es volgués. Va arribar abans el menjar que el meu pare amb el meu germà amb el menjar del Burger King. Quan hi érem tots, vam començar a menjar. Em van portar una pizza de quatre estacions. Ens va costar 338 :- (corones sueques). Llavors vam anar a un supermercat a comprar menjar. Després vam anar a l’hotel a dormir, que ja estàvem prou cansats.

Carregats com mules!

2009-02-22T10:06:00.000-08:00

Ahir dissabte dia 21 de febrer vam anar a prop de Barcelona a buscar uns armaris que ens falten falta a baix al garatge i vam anar a prop de Terrassa en un centre comercial. Vam entrar en una botiga que es deia AKÍ i els meus pares mentre miraven alguns armaris, el meu germà i jo aprofitravem per jugar. Vam podet jugar una estona. Ens en vam anar en una altra botiga que es deia Leroy Merlín i allà vam trobar un armari interessant però una senyora li va dir a la maeva mare que si estava mirant això hi havia un centre al costat on n'hi havia. I no vam trobar res. Vam tornar i vam agafar els armaris i els vam carregar i ens en vam anar. Semblavem mules perquè anavem molt plens i estrests.

Viatge a Londres

2009-01-10T03:31:00.000-08:00

Dia 28

El dia 28 de desembre, ens vàrem despertar a tres quarts de vuit del matí per esmorzar ràpid i anar cap a l’aeroport a agafar un vol cap a l’aeroport de East Midlands, a Anglaterra. El vol sortia a les 10:00 i va durar unes dues hores. Quant hi vàrem ser, vàrem anar a buscar el cotxe de lloguer. Quant vàrem sortir de tota la zona de l’aeroport, ens vàrem dirigir cap al circuit de Donington Park, on se celebren les curses del Gran Premi de la Gran Bretanya del Campionat del Món de motociclisme. Els diumenges hi munten un mercat. Hi vam passejar una estona. Feia fred. Nosaltres anàvem mirant botigues d’allà i només vàrem comprar una cosa: un joc de Wii per a mi. Ja era hora de dinar i vam aprofitar que, com que hi havia llocs per menjar, vàrem agafar el menjar i ens el vàrem emportar en el cotxe perquè com he dit, feia fred. Llavors ens vam dirigir cap a una ciutat anomenada Cambridge, on hi ha una universitat molt important. Vam anar a visitar els edificis universitaris. També vàrem anar a prendre un té en un ‘’pub’’ típic anglès. Llavors ens vàrem dirigir cap a l’hotel Marriott de Londres però, vàrem trobar molta cua a l’autopista per culpa d’un accident. Finalment, quant vam poder sortir, ens en vàrem anar a sopar. Vam menjar molt bé. Al final, vam arribar a l’hotel. Estàvem molt cansats.

Dia 29

El dia 29 vam anar amb un autobús de dos pisos cap al centre de Londres. Vàrem visitar el Natural History Museum, que està situat en un edifici molt bonic. Era molt maco. Hi havia un esquelet de dinosaure, una balena, maquetes de animals com: l’ós polar, els rens, serps… El que em va sorprendre molt, va ser que hi hagués tantes coses; també em va sorprendre la balena, perquè no n’havia vist mai cap, i era enorme. També hi havia telèfons que reproduïen els sons d’uns animals concrets. Quan vam sortir, vam veure una pista de gel gran on la gent patinava. També hi havia paradetes, cavallets de fira per als nens petits, llocs per menjar... Llavors vam entrar als grans magatzems Harrods. Hi havia molts de pisos i a cada pis hi havia més de 4 sales grans. Ens vam estar una bona estona mirant coses i més coses. Quan érem les cinc (aquí les sis), ja era fosc i es veia l’edifici de Harrods il·luminat de dalt a baix. Al final vam agafar l’autobús i vam anar cap a l’hotel.

Dia 30

El dia 30 vam tornar a agafar l’autobús i ens vam dirigir cap a la catedral de St. Paul. Una mica més amunt vam visitar el preciós Leadenhall Market i vam arribar a la zona de negocis. Llavors vam tornar a agafar l’autobús per anar al Tower Bridge. El vam travessar i com que ja era hora de dinar, vam anar en un pub. Llavors vam anar a visitar el HMS Belfast , un creuer de la Segona Guerra Mundial. Era gran. Estaven preparant la part de proa per a una actuació de la festa de cap d’any. Vam veure camarots, sales de comandament, vam pujar i baixar escales; hi havia dentista, sala de cuiners, sala de metges, sala del capità, vam veure un torpede… Anar allà sense mapa, sense indicacions i sense res, és com un laberint. Quant vam sortir del vaixell de guerra, ens vàrem dirigir caminant tota vora del riu Thames cap a la nòria més gran del món, el London Eye. Hi havia cua. La volta a la nòria durava aproximadament una mitja hora. Es veia el Big Ben, les cases del parlament, una altra noria, i sobretot molts de edificis i grans carrers com Oxford Street… Tot de nit i il·luminat. A mi em va agradar molt. Llavors vam caminar a la vora del riu Tàmesis i vam travessar el Westminster Bridge per arribar al Big Ben. Vam estar caminant una bona estona i al final vam voler anar a Trafalgar Square. Vàrem pensar que podríem celebrar l’any nou a aquí. I així va ser. Vam veure que instal·laven una gran pantalla de televisió per la celebració d’entrada a l’any nou. Ens vam dirigir cap a Piccadilly Circus i després de passar per Regent Street vam arribar a Oxford Street. Vam mirar el carrer una mica i llavors vam tornar a agafar l’autobús per anar cap a l’hotel. També estàvem molt cansats.

Dia 31 ANY NOU!

El dia 31 és el cap d’any i és un dia especial per a tots. Nosaltres al matí vam anar a fer volts per les botigues de roba, joguines… Els meus pares van dir que no volien marxar de Londres sense haver comprat alguna cosa de roba. Ells, anant mirant les botigues de roba, no sé quantes en van mirar però el que sí que sé es que en van mirar però no trobaven roba. I vinga a mirar. El meu germà i jo, empipats, que no volíem entrar a cap botiga més. Jo volia jocs per a la Wii. El meu germà un ninot de Wall·E. Al final varen dir que aniríem a mirar-ho. Després, tots van tenir el que volien però els pares res. I no ens van dir la cosa pitjor; aniríem a mirar botigues. Nosaltres ens vam saber aguantar però… Després vam anar en un supermercat a mirar les coses per cap d’any. Quant les teníem, vam anar cap a l’hotel i va arribar l’hora de sopar. Vam sopar i gairebé ens n’havíem d’anar a buscar l’autobús per començar l’any nou i veure els focs artificials que feien al costat del riu. Quan va arribar el moment, com deia, vam agafar l’autobús i quan vam baixar, ens vam dirigir cap a una plaça que s’anomena Trafalgar Square. Hi havia moltíssima gent. Nosaltres ja vàrem agafar lloc, però tot i així era tot ple. Una de les diferències entre l’any nou de Girona i el de Londres és que a Girona no fan focs artificials quan ja ha començat l’any nou i a Londres sí. Els vam poder veure una mica per sobre dels edificis i a la pantalla gegant que havíem vist el dia abans; van ser impressionants. Llavors vam tornar a agafar l’autobús, i quan vam baixar, teníem l’hotel molt a prop. Quant vam ser a l’habitació ja gairebé ens en vam anar a dormir.

Dia 1

El dia 1 vam sortir de l’hotel Marriott i ens vàrem dirigir cap a un altre hotel que era prop de Bristol, el Hilton. Però no hi anàvem directament sinó primer a mirar més botigues de Londres. Quan vam entrar en una botiga jo ja em vaig asseure on vaig poder perquè… Va ser molt estrany. Tenia una cara d’avorrit i em van dir que ja ens n’anàvem cap a altres llocs. Al final va arribar un moment que ja era la hora de dinar però érem les quatre i vam anar en un Mc Donald’s. Vam sortir a les cinc que ja érem fosc. Vam agafar el cotxe i finalment ens vam dirigir cap al nou hotel. El trajecte va durar dues hores. Quant hi vam ser, gairebé érem l’hora de sopar. Vam anar a l’habitació a deixar les maletes i ens en vam anar a sopar. Vam tardar a sopar. Quan vam arribar a l’habitació vam fer unes fotos i llavors ens en vam anar a dormir.

Dia 2

Era l’últim dia de viatge. Vam esmorzar, vam agafar les maletes i, ens vam dirigir cap a Bath a visitar-la una mica. Vàrem veure una església anglicana amb una part de bar. Era maca i grossa. Vam veure el Pulteney Bridge i els banys de l’època dels romans. També hi havia un carrer amb botigues. Vam veure com un carter treia les cartes de la bústia. També vam passar per un carrer on hi havia una antiga fàbrica de raspalls. També vam anar a Royal Crescent. Llavors vam agafar el cotxe, i ens vam dirigir a un pub a dinar. Després de menjar, ja ens vam dirigir cap a l’aeroport de Bristol. Jo vaig anar als ordinadors 20 minuts. Quan érem dintre l’avió, ja es va moure de seguida. Ens vam enlairar. El vol durava una hora i quaranta minuts. Quant vam aterrar, vam anar a buscar el cotxe i ens en vam anar cap a casa. Estàvem molt cansats. Ens va agradar molt el viatge.

Excursió als Aiguamolls de l'Empordà

2008-10-11T01:42:00.000-07:00

El dia 10 d'octubre de 2008, vam anar amb els de 5èA i 5èB als Aiguamolls de l'Empordà. Quan hi vam arribar, vàrem esmorzar sota d'un lloc que antigament es feia servir de graner, per guardar la collita. També ens varen explicar que com que allà dintre hi tenien cereals dels camps que havien treballat, hi pujaven animals a menjar-hi i a descansar-hi. Quan vam començar a pujar, a cada escaló hi havien resseguit les petjades dels animals que hi havien pujat. Llavors, un cop vàrem arribar a dalt de tot, es veien camps, arbres, alguns ocells volant...

Després varem baixar, i vam anar cap a un camí on es podien veure els animals molt bé. Primer varem veure cavalls menjant herba i un de petit que saltava una tanca de fusta alta. Més endavant hi havia un observatori. Quan érem dintre de l'observatori, vàrem agafar els llargavistes i la càmera de fotos. En el primer observatori, vàrem veure: estornells volant, orenetes, ànecs, l'àliga marcenca, l'aligot, l'arpella, el bernat pescaire el martinet blanc...

Eren gairebé la una i encara teniem una hora més per mirar animals. Ens vam dirigir al segon i últim observatori. En l'últim observatori no vàrem veure tants animals: ànecs, flamencs, martinets blancs, un blauet i uxoriguer.

Va sortir de l'observatori i després de mitja hora de camí vàrem arribar al portal i allà vàrem dinar.

Després de dinar, varem jugar i quan eren les quatre vàrem agafar l'autobús i cap a Girona.
Va ser un dia fantàstic!

Excursió al santuari de la Mare de Déu de Cabrera

2008-05-27T23:24:00.000-07:00

El dia 2 de maig varem anar al santuari de la Mare de Déu de Cabrera que està situat a dalt d'una muntanya. Però no només hi ha el santuari, també hi ha arbres i més endavant la bandera catalana. Allà dalt hi ha un arbre que estava tallat perquè li va caure un llamp a sobre. On hi ha la bandera catalana, hi ha un lloc on ens diu les muntanyes que s'hi poden observar. Tot allò no està gaire ben protegit perquè poden caure les persones. De baixada hi ha moltes plantes i nius d'ocells. Per aquell camí feien pujar els animals carregats de pedra per fer el santuari. Era una mica alt però valia la pena de pujar-hi. Va ser molt maco.

Visita al pantà de Boadella

2008-05-26T10:43:00.000-07:00

El pantà de Boadella i la sequera

El dia 25 d'abril, vam anar a fer una visita al pantà de Boadella. Primer vàrem anar a dinar a la Jonquera i llavors ens vam dirigir cap al pantà de Boadella, que no és gaire lluny de la Jonquera. Quan vam arribar, vam anar a mirar el pantà. Estava una mica buit perquè feia temps que no plovia. El pantà no és gaire gran. A la presa, hi havia tres comportes, que estaven tancades però quan hi ha molta aigua, les obren perquè passi l'aigua d'una banda a l'altra del pantà. A l'altre banda del pantà hi havia poca aigua també. Llavors vàrem baixar a l'interior del pantà, al lloc sec. Vàrem veure un dels rius que omple el pantà. Es diu riu d'Arnera. L'aigua que hi havia a allà era neta i es veien les pedres del fons. Va ser molt maco.

Ara el pantà de Boadella està més ple perquè els dies 25, 26 de maig ha plogut perquè si no, no hi hauria aigua.

Poema dels Jocs Florals 2008

2008-04-22T11:15:00.000-07:00

Aquest és el poema que vaig presentar als Jocs Florals de la meva escola.

Tristesa a Girona

Al Pont de Pedra un nen es mira l’Onyar

i no hi veu gaire aigua passar.

Les carpes no hi neden

I els ànecs no s’hi passegen

Les cases no s’hi reflecteixen

la Catedral i Sant Feliu no s’hi emmirallen.

Poca aigua hi passa

perquè no plou massa.

Al Pont de Pedra un nen es mira

l’Onyar;

pensa que si no plou,

això no s’arreglarà

i trist cap a casa se’n va.

Benvinguda

2008-04-22T10:53:00.000-07:00

Em dic Biel i us dono la benvinguda al meu bloc!